20 anys després, Eric Prydz ha tornat a punxar el clàssic ‘Call On Me’

A vegades, la vida ens porta a donar segones oportunitats, per molt de temps que passi. Un exemple l’ha donat Eric Prydz, un dels grans produc

tors de l’escena electrònica en les darreres dues dècades. El creador de PRYDA, que es troba en plena gira als Estats Units per celebrar els 20 anys de la seva marca, va deixar a tothom al·lucinat aquest passat cap de setmana quan va posar el seu clàssic ‘Call On Me’ en la seva sessió a Austin, Texas.

El moment del ‘Call On Me’ sonant a la seva sessió ràpidament es va viralitzar a les xarxes, i amb raó: feia més de 20 anys que Eric Prydz no la punxava. Segons han comentat diversos usuaris coneixedors de la carrera musical del suec, l’últim cop que Prydz havia fet sonar la cançó en una actuació va ser en una festa a Eivissa l’any 2004, poc després de publicar el tema, que va ser un èxit instantani. Més de dues dècades després, l’artista torna a comptar amb el Call On Me, el tema que el va portar a la fama, entre el seu repertori musical per les seves actuacions.

Les xarxes també s’han omplert d’especulacions sobre la raó per la qual Eric Prydz ha estat 20 anys sense punxar el Call On Me. Diverses fonts informen que, des d’un principi, Eric Prydz es va voler desmarcar de la figura de ‘one hit wonder’ (els músics que només tenen un èxit i viuen d’aquest), i el va descartar de les seves sessions per punxar la resta de la seva discografia i la resta de música que volgués. Altres comentaris també afirmen que Eric Prydz mai va estar particularment orgullós de l’èxit del Call On Me, degut a que el sentia més una versió d’un tema aliè que no pas una cançó seva. Efectivament, el tema sampleja en gran part el clàssic ‘Valerie’ d’Steve Winwood, original de l’any 1982. Per aquesta raó, Eric Prydz no volia apropiar-se en excés de l’èxit de la cançó i mai la feia sonar. De fet, aquest cap de setmana, i com a homenatge a la cançó original, va introduir el seu ‘Call On Me’ mesclant-la sobre el ‘Valerie’ original de forma molt elegant, per la delícia del públic texà, que va quedar gratament sorprès de veure que el tema insígnia d’Eric Prydz (amb permís de l’Opus) tornava a sentir-se en una sessió del suec.