Per l'aniversari, la sala berlinesa ha ofert un cartell amb el millor techno de tots els temps
Arreu del món, hi ha unes poques discoteques que es poden obtenir el mèrit de ser acompanyades d’adjectius com ‘mítica’, ‘llegendària’, ‘històrica’ o ‘icònica’. Una d’elles és Berghain, a Berlin. L’antiga factoria va obrir ara fa 20 anys, i aquest darrer cap de setmana ha celebrat dues dècades d’existència amb una festa i un cartell a l’alçada de les circumstàncies.
El 20è aniversari de Berghain, ‘Klubnacht’, s’ha celebrat des de la nit del divendres 13 de desembre fins ben entrat el matí de dilluns 16. Prop de 60 hores de música (com ve sent habitual els caps de setmana a Berghain) sense parar per homenatjar la sala i tot l’equip, els artistes i els assistents que l’han convertit en un lloc tan essencial com misteriós. Una de les grans incògnites de la sala és la manera d’accedir-hi, ja que, després de fer la cua, que pot durar diverses hores, el membre de seguretat de l’entrada decidirà si et deixa entrar o no en funció del teu aspecte o de les ‘vibres’ que li donis. Si hi ha un truc per entrar, nosaltres encara no el sabem. Els qui van poder accedir aquest cap de setmana, es van trobar un ‘line up’ de primera als tres escenaris de la discoteca.
El cartell del 20è aniversari de Berghain ha comptat amb algunes llegendes del món del techno, com Ben Klock, Marcel Dettmann, Len Faki, Miss Kittin o Rødhad, entre molts d’altres. Al Panorama Bar, on la música dance que sona és més agradable i menys contundents, hi havia actuacions d’artistes com Gerd Janson, Âme o Seth Troxler. Pots consultar el cartell sencer en aquest enllaç. En un missatge, Berghain ha agraït a l’equip, als artistes i els assistents per convertir-la en el que és al llarg de 20 anys: “La vostra diversitat, energia, creativitat i dedicació han omplert de vida la nostra casa.” L’alemany d’origen turc Len Faki, que va actuar la primera nit que Berghain va obrir les portes, ha comentat en una publicació a Instagram: “m’emociono de pensar en totes les nits punxant aquí. Tanta gent maca, tans moments inoblidables que hem viscut junts. No hi ha paraules per descriure el que sento, així que intentaré expressar-ho amb la meva música.”
Com és habitual en aquesta sala berlinesa, el que passa a Berghain es queda a Berghain: l’accés és exclusiu i incert, està prohibit fer vídeos o fotos de l’interior, i qualsevol bogeria que et vingui al cap queda normalitzada dins d’aquell temple del techno. Si t’interessa llegir una crònica (en anglès, això sí) del periodista musical alemany Dirk Peitz per la revista Zeit Online, pots fer-ho en aquest enllaç. Amb la seva lectura, per exemple, ens assabentem que el preu per accedir al cap de setmana del 20è aniversari era de 55€, i que, per dins, Berghain segueix igual que el primer cop que va entrar-hi ara fa divuit anys.
Comments