El DURO Festival XXL 2026 es consolida com un dels festival de referència de l’electrònica a Catalunya

Montmeló (BCN) va deixar enrere, per un cap de setmana, el soroll dels motors per convertir-se en en una autèntica capital europea del techno més contundent. El DURO Festival XXL 2026 va reunir milers de persones en una edició que confirma definitivament el festival com una de les cites electròniques amb més creixement dels últims anys al sud d’Europa.

Durant dues jornades, el recinte de Can Guitet es va transformar en una ciutat paral·lela dominada pels BPM accelerats, les bases industrials i una posada en escena pensada perquè el públic visqués una experiència pràcticament non-stop. El festival va apostar enguany per ampliar espais, reforçar la producció audiovisual i oferir una programació molt més internacional, amb artistes arribats de diferents punts d’Europa.

Des de primera hora ja es respirava aquell ambient tan característic dels grans festivals de techno dur: cues quilomètriques, outfits foscos, ulleres futuristes i grups d’amics preparats per passar hores i hores davant dels escenaris. La sensació general era clara: ningú venia només a escoltar música. La gent venia a deixar-se portar completament per l’experiència.

Musicalment, el festival va anar directe a la contundència. Les sessions es van moure entre el hard techno més accelerat, sons industrials, hard bounce i moments de rawstyle que van fer tremolar literalment el recinte. Cada canvi de DJ semblava pujar encara més la intensitat, en una escalada constant d’energia que pràcticament no va donar respir.

El cartell d’aquesta edició reunia alguns dels noms més destacats de l’escena electrònica actual. Actuacions de Holy Priest, Fantasm, Restricted o Winson van portar el públic al límit amb sessions absolutament explosives. També van destacar els shows de Fatima Hajji i Hector Oaks, que van oferir alguns dels moments més intensos del cap de setmana.

Però el DURO també va reservar espai per a l’essència més remember i makina amb la presència de Pastis & Buenri & DJ Sisu, protagonitzant un dels tancaments més celebrats del festival. A més, noms com Andres Campo o Toxic Machinery van reforçar la connexió del festival amb l’escena electrònica estatal i catalana.

Un dels aspectes més destacats de l’edició d’aquest any va ser la producció visual. Pantalles gegants, estructures metàl·liques, flames, làsers i efectes sincronitzats van convertir moltes actuacions en un espectacle audiovisual total. Hi havia moments on costava distingir si el públic estava en un festival o dins d’una pel·lícula futurista ambientada l’any 2090.

Els escenaris van mantenir personalitats molt diferenciades. El principal apostava per les sessions més explosives i mediàtiques, mentre que altres espais oferien un ambient més underground i tècnic, especialment pels amants del techno més purista. Aquesta combinació va permetre que el festival atragués tant públic habituat als grans events internacionals com gent de l’escena electrònica local.

La connexió entre artistes i públic va ser constant durant tot el cap de setmana. Cada drop desencadenava una nova explosió col·lectiva, amb milers de persones saltant alhora com si tot el recinte funcionés amb un únic batec. I és que el DURO ha aconseguit crear una identitat molt concreta: intensa, exagerada i sense complexos.

També va destacar l’ambient general del festival, amb una organització molt més fluida respecte edicions anteriors i una clara aposta per millorar serveis, accessos i zones de descans. Tot plegat reforça la sensació que el festival està fent un pas endavant important dins del circuit europeu.