El SUPER 90’s Festival converteix La Farga en una autèntica màquina del temps musical

Hi ha festivals. Hi ha festes remember. I després hi ha el SUPER 90’s Festival, que aquest cap de setmana ha aconseguit una cosa molt difícil: transportar milers de persones directament als anys 90 sense necessitat de DeLorean ni de científics bojos. Només han calgut temazos, llums làser, molt dance i una dosi gegantina de nostàlgia. I enguany, a més, l’experiència ha tingut un ingredient especial: Digital Hits FM ha estat l’emissora oficial del festival que ha arribat a la seva 3a edició, vivint des de dins una de les grans cites remember de l’any i portant tota l’energia de l’esdeveniment als oients.

La Farga de l’Hospitalet es va transformar dissabte en una autèntica catedral del remember, amb més de set hores ininterrompudes de música noventera que van fer vibrar diverses generacions. Alguns assistents hi anaven per reviure la seva joventut. Altres, perquè han descobert ara els himnes que sonaven als cotxes tunejats, a les discoteques i als recopilatoris “Máquina Total”. I sí, també hi havia gent massa jove per haver viscut els 90… però que es sabien les cançons igualment.

Des del primer minut, l’ambient ja deixava clar que no seria un concert qualsevol. Ronyoneres, ulleres de colors, xandalls fluorescents i samarretes impossibles convertien el recinte en una desfilada de moda noventera totalment desacomplexada. Allò semblava una barreja entre una discoteca de 1997 i el passadís d’un institut durant l’època de la Ruta del Bakalao.

A l’escenari, el cartell era una autèntica bomba per als amants del dance i l’eurodance. Artistes mítics com Whigfield, Paco Pil o Daisy Dee van fer esclatar l’eufòria amb himnes que encara avui continuen sonant a festes i emissores remember. També van passar per l’escenari noms com New Limit, Double Vision, Viceversa, Newton o Clublanders, en una alineació pràcticament impossible de reunir fora d’un festival així.

Un dels grans moments de la nit va arribar quan van sonar els primers compassos de “Saturday Night”. Automàticament, milers de persones van començar la coreografia sense pensar-s’ho. És increïble com el cervell humà pot oblidar on ha deixat les claus però recordar perfectament una coreografia de fa trenta anys.

Els encarregats de conduir la festa van ser els mítics locutors i DJs Toni Peret i Leo Garriga, autèntiques llegendes de la música dance a casa nostra, que van mantenir el ritme i l’energia durant tota la jornada. I quan semblava que la gent ja no podia saltar més… arribava un altre hit impossible d’ignorar.

Però el SUPER 90’s no és només música. El festival també va apostar fort per l’experiència immersiva, amb espais temàtics que feien sentir el públic dins d’un videojoc dels 90. Hi havia recreatives arcade, photocalls retro, objectes mítics de l’època i fins i tot una recreació d’un saló recreatiu que va despertar més emocions que molts mòbils d’última generació.

I és que el secret de l’èxit d’aquest festival és precisament aquest: no ven només música, ven records. Records d’una època sense Spotify, sense TikTok i sense notificacions constants. Quan descobrir una cançó nova significava gravar-la de la ràdio amb una cinta de cassette i esperar que el locutor no parlés al final.

El fenomen remember continua més viu que mai, i festivals com aquest demostren que els 90 no només no han passat de moda, sinó que probablement són una de les dècades musicals més estimades. El públic va respondre amb una entrega absoluta, cantant cada cançó com si fos un himne generacional.

I sí, probablement l’endemà molta gent es va llevar amb mal d’esquena, cansament i la sensació d’haver fet més cardio que en tot l’any. Però també amb un somriure enorme després d’haver tornat, encara que només fos durant unes hores, a aquella dècada on tot semblava més simple… i molt més ballable.