Monegros 2026, des de dins: la història d'un viatge que va molt més enllà de la música
- 27 jul
- 6 min de lectura
Digital Hits FM va viure des de dins l'edició més multitudinària de la història de Monegros. Més enllà dels 60.000 assistents, els grans escenaris i els més de 120 artistes, aquesta és la història d'una experiència que comença molt abans d'arribar al desert i que deixa empremta molt després que surti el sol.
Hi ha festivals que comencen quan s'obren les portes del recinte. Monegros Desert Festival, en canvi, comença molt abans. Comença a l'autopista, quan desenes de cotxes carregats de banderes, música i il·lusió avancen en la mateixa direcció. Comença a les àrees de servei, on desconeguts comparteixen els primers somriures del dia, i fins i tot a les benzineres, convertides durant unes hores en un punt de trobada improvisat on tothom sembla parlar el mateix idioma: el de la música electrònica.
Aquesta va ser, probablement, la primera gran sensació que ens va deixar l'edició de 2026. Encara faltaven quilòmetres per arribar a Fraga i l'energia del festival ja era palpable. Vam veure grups ballant mentre aprofitaven una parada per descansar, cotxes amb la música a tot volum i centenars de persones que, sense conèixer-se de res, intercanviaven mirades de complicitat perquè tots sabien que estaven a punt de viure una experiència difícil d'explicar amb paraules.
Nosaltres també ens vam aturar en una benzinera i va ser allà on vam entendre que Monegros és molt més que un festival. A l'interior del bar, entre cafès, entrepans i motxilles preparades per afrontar una llarga jornada, ja es respirava aquella atmosfera tan característica: somriures, bon ambient i una il·lusió compartida que no necessitava presentacions. Tothom sabia cap a on anava. Tothom sabia que estava a punt de viure un dia especial.
Les samarretes de Digital Hits FM que portàvem tampoc van passar desapercebudes. Diverses persones ens van saludar, d'altres es van acostar simplement per comentar que coneixien l'emissora o que també ens escoltaven. Són petits gestos que expliquen molt bé què representa Monegros: un lloc on desapareixen les etiquetes i on el sentiment de pertinença neix de manera espontània. Durant unes hores, tots formem part d'una mateixa comunitat, la de la música electrònica.
L'arribada al desert: quan comença l'experiència
Quan finalment vam arribar al recinte, encara quedava el recorregut des del pàrquing fins a l'entrada principal. Lluny de ser una simple caminada, aquest trajecte es converteix en una prolongació del mateix festival. Pel camí vam coincidir amb un grup que també havia sortit des de Barcelona i, gairebé sense adonar-nos-en, vam acabar compartint conversa, rialles i els nervis previs abans de travessar les portes.
És precisament aquesta espontaneïtat una de les grans virtuts de Monegros. Les amistats poden començar perfectament en una cua, caminant entre la pols del desert o esperant per entrar al recinte. Hi ha una connexió constant entre persones que, probablement, no es tornaran a veure mai més, però que comparteixen la mateixa il·lusió per viure intensament les pròximes vint hores.
Un cop dins, el desert ens va rebre de la millor manera possible. Després dels dies de calor intensa previs al festival, molts esperàvem una jornada sufocant, però la realitat va ser ben diferent. El vent va ser un dels grans protagonistes de la tarda i va regalar unes condicions gairebé perfectes per gaudir de les primeres hores del festival. Més enllà d'algun moment puntual en què podia reduir la visibilitat, aquell vent aportava una autenticitat difícil de
reproduir en qualsevol altre lloc.
La pols, omnipresent durant tota la jornada, forma part de l'ADN de Monegros. No és una molèstia; és un dels seus grans símbols. Recorda constantment que aquest festival no se celebra en un recinte convencional, sinó al mig del desert. I quan desenes de milers de persones comencen a caminar d'un escenari a un altre, aquella pols deixa de moure-la només el vent: la mou l'energia dels més de 60.000 monegrinos que han vingut disposats a ballar fins que torni a sortir el sol.
Una ciutat efímera amb deu escenaris i milers d'històries
Els primers minuts de festival concentraven bona part del públic a l'escenari UNREAL, però a mesura que la resta d'espais obrien portes, aquella marea humana es va anar repartint per tot el recinte. Cadascú tenia la seva ruta marcada, els artistes imprescindibles i els horaris estudiats, però hi havia una sensació compartida: aquest any calia descobrir el nou OUTWORLD.
Abans, però, vam començar la nostra cobertura. Arribàvem preparats per captar l'autèntica veu dels monegrinos, i això és exactament el que vam fer. Durant tota la jornada vam recórrer el recinte parlant amb assistents arribats de diferents punts d'Espanya i d'Europa, recollint impressions i històries que anirem compartint durant les pròximes setmanes als canals de Digital Hits FM.
Monegros té, a més, aquella màgia que només tenen els grans festivals: la capacitat de regalar trobades inesperades. Sense haver-ho planificat, ens vam retrobar amb Judit, més coneguda a les xarxes com Techno Teacher. Vam compartir diverses entrevistes improvisades i converses amb assistents que, com nosaltres, vivien el festival des de la passió per la música electrònica. És en moments així quan entens que Monegros no és només un cartell de grans artistes; és també una xarxa de persones que comparteixen una mateixa manera d'entendre la cultura rave.
OUTWORLD, l'escenari que tothom volia descobrir
Si hi ha una imatge que quedarà associada a l'edició 2026 és, sens dubte, la del nou escenari OUTWORLD. Ja abans del festival s'havia convertit en una de les grans expectatives de l'edició, però veure'l en funcionament supera qualsevol fotografia o vídeo. La monumental estructura, concebuda com una experiència immersiva, aconseguia captar l'atenció del públic des de qualsevol punt del recinte.
El moment més especial va arribar amb la posta de sol. Mentre el cel es tenyia de tons taronges i la pols flotava sobre els milers de persones congregades davant de l'escenari, OUTWORLD demostrava que no era només una aposta arquitectònica, sinó un espai pensat per emocionar. Va ser, probablement, un dels instants més bucòlics de tot el festival. Les sabates encara no estaven completament cobertes de pols, la nit tot just començava i l'energia del públic semblava inesgotable.
Quan cau el sol, Monegros es transforma
Amb l'arribada de la foscor, el festival va mostrar la seva millor versió. Els deu escenaris funcionaven simultàniament, cadascun amb una identitat molt marcada, i el recinte es convertia en una ciutat efímera on era impossible avorrir-se.
La programació d'aquesta edició va tornar a demostrar per què Monegros és una de les grans cites europees de la música electrònica. Durant més de vint hores ininterrompudes, els 10 escenaris del recinte van oferir propostes per a tots els gustos, des del techno més contundent de Techno Cathedral, l'experiència immersiva d'OUTWORLD, l'energia de UNREAL, l'univers festiu d'elrow o els sons més refinats de The Dome x Awakenings, fins a espais com Duna x ARTCORE, Industry City x 240 F2F, Open Air, El Corral o El Pajar. Pel que fa al cartell, noms de la talla de Richie Hawtin, Amelie Lens, Joseph Capriati, Paco Osuna, Héctor Oaks, Len Faki, Indira Paganotto, Klangkuenstler, Fatima Hajji, Patrick Mason, Marco Faraone, Clara Cuvé, Seth Troxler o els potents back to back de Ben Klock & SHDW i Dax J & Daria Kolosova van convertir el desert en un autèntic aparador de l'escena electrònica internacional.
La contundència sonora de Techno Cathedral, l'energia desbordant d'UNREAL, la posada en escena d'OUTWORLD, el caràcter festiu d'elrow, la qualitat musical de The Dome x Awakenings o la força d'espais com ARTCORE, Industry City o Open Air oferien experiències completament diferents, però amb un mateix denominador comú: una producció de primer nivell i un públic entregat des del primer fins a l'últim minut.
Aquesta és, probablement, una de les grans fortaleses de Monegros. No existeix una única manera de viure'l. Cada assistent construeix el seu propi recorregut, salta d'un escenari a un altre i acaba escrivint una història diferent.
Escenari elrow en un dels moments més àlgics de la nit
Un final a l'altura d'una edició històrica
Les últimes hores del festival van confirmar la magnitud d'una edició que ja forma part de la història de Monegros. Els closings van reunir milers de persones repartides pels diferents escenaris, però un dels moments més especials es va viure amb la sessió compartida d'Andrés Campo i Buenri.
Va ser molt més que un tancament. Va ser la trobada de dues figures imprescindibles de l'electrònica estatal, dues trajectòries diferents unides per un mateix respecte cap al públic i cap a una cultura musical que continua evolucionant sense oblidar les seves arrels. L'emoció era evident tant damunt de l'escenari com entre els assistents, que van viure aquell últim tram del festival amb una intensitat difícil de descriure. Sense cap dubte, un dels moments que recordarem durant molt de temps i que també compartirem pròximament amb els vídeos enregistrats pel nostre equip.
El desert torna a quedar en silenci
Quan les últimes notes van deixar de sonar i els primers rajos de sol van començar a il·luminar novament el desert, només quedava una sensació compartida entre els milers de persones que abandonaven el recinte: la satisfacció d'haver format part d'una edició irrepetible.
La pols enganxada a les sabates, el cansament acumulat després de més de vint hores de música i els quilòmetres recorreguts d'un escenari a l'altre passaven a un segon pla. El que quedava era el record d'una experiència que va molt més enllà dels artistes o de la producció. Perquè Monegros no és només un festival. És una manera d'entendre la música electrònica, una comunitat que es retroba cada estiu al mig del desert i la demostració que, trenta-tres anys després, continua sent una de les grans cites imprescindibles de la cultura rave europea.
I nosaltres ja comptem els dies per tornar-hi.
Fotos: pròpies (Digital Hits FM) / Press Monegros Desert Festival